Es coneix com Batalla o Desastre de Rancagua a l'últim dels enfrontaments de l'anomenada Pàtria Vella,[10] que hi van haver els dies 1 i 2 d'octubre del 1814 a la ciutat de Rancagua, Xile; Un poderós exèrcit reialista de cinc mil soldats va destruir la resistència patriota, va anul·lar temporalment la independència de Xile i va significar la fi de la Pàtria Vella, donant inici a la reconquesta espanyola.
La caiguda de Rancagua marca el fracàs dels primers projectes per la Independència de Xile. El general Bernardo O'Higgins, sota el comandament de José Miguel Carrera, en aquell temps president de la Junta Provisional de Govern, va ser assetjat a la plaça de la ciutat per les tropes reialistes, al comandament del brigadier Mariano Osorio, aconseguint resistir durant dos dies, fins que amb els pocs homes de la seva divisió que van sobreviure, va poder trencar el setge i fugir a les Províncies Unides del Riu de la Plata. Durant el fragor de la batalla, Bernardo O'Higgins va arengar novament a les tropes amb la frase que havia encunyat mesos abans a la Batalla del Roble: O viure amb honor o morir amb glòria.
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Guillermo I. Castillo-Feliú (2000). Culture and Customs of Xile. Westport: Greenwood Publishing Group, pp. 31. ISBN 978-0-313-30783-6
- ↑ 2,0 2,1 Francisco Antonio Encina & Leopoldo Castedo (2006). Historia de Xile. Les guerres d'Indepèndencia. Tomo IV. Santiago de Xile: Editorial Santiago, pp. 20. ISBN 956-8402-72-1
- ↑ Segons el Diari Militar de José Miguel Carrera O'Higgins tenia 1.084 homes..
- ↑ InosXile - Desastre de Rancagua. Xifra en 1.860 homes.
- ↑ Osvaldo Silva Galdemes & Cristián Guerrero Lira (2005). Historia de Xile. De la Independencia a Portals. 1800-1830. Tomo III. Santiago de Xile: Copesa Editorial, pp. 36. ISBN 956-7300-21-6.
«
|
Osorio venia des Chillán cap a Santiago al capdavant de cinc mil homes. Contra el seu parer, O'Higgins havia acceptat parapetar-se en la plaça de Rancagua amb 1.700 soldats, entre els quals s'incloïa una divisió que comandava Juan José Carrera.
|
»
|
- ↑ Encina & Castedo, 2006: 21.
«
|
O'O'Higgins s'havia tancat amb un total de 1.750 homes. Tot just arribava al 40% dels efectius d'Osorio..
|
»
|
- ↑ Congrés internacional d'americanistes, Madrid, 1881:[Enllaç no actiu] Impr. de M. Romero, 1881, pp. LI. Segons Carta de Don Mariano Osorio al Marquès d'Astorga, amb un ofici del Virrei del Perú..
«
|
(...) victoriosa batalla de l'Rancagua, guanyada per l'exèrcit Reial, al dia de la Verge del Rosari, en l'acció 2.200 homes van batre á 3.500 enemics durant trenta-dues hores á pit descobert.
|
»
|
- ↑ la xifra total de baixes segons el part de Mariano Osorio excediria el nombre total de defensors encara incloent als ferits entre els presoners; És probable que entre aquests últims es comptin també els civils que van prendre part a les accions; Part citat en "Gaceta de Caracas" Acadèmia Nacional de la Història (Veneçuela), Página 301
- ↑ Declaració d'independència: "el territori continental de Xile i les seves Illes adjacents formen de fet i per dret un Estat lliure Independent i Sobirà, i queden per sempre separats de la Monarquia espanyola
- ↑ L'exèrcit reialista en la independència americana. Col·lecció Mapfre, José Semprún, Alfonso Bullón Mendoza, 1992. ISBN 8471005182.